El passat 21 de maig, vam realitzar la xerrada titulada “Feminització de la pobresa i la crisi del Covid-19” en format virtual.
Aquesta xerrada, s’emmarca dins el Projecte Dones (in)Visibles, on un dels objectius és sensibilitzar, compartir coneixements i visibilitzar realitats vinculades amb la desigualtat de gènere i les violències masclistes. En aquesta ocasió, vam abordar el fenomen de la feminització de la pobresa, -entenent-la com una expressió més de la desigualtat existent entre homes i dones-, i vam fer visibles algunes de les realitats que podem relacionar amb el fenomen.
Podeu accedir a la xerrada completa en aquest link: youtu.be/sC7MA4C6GGs
A continuació trobareu un breu resum de les ponències:
Maria de la Fuente (directora de l’Observatori iQ i consultora de gènere a Quotidiana) explica que a nivell europeu, una mesura estandarditzada per calcular el risc de pobresa o exclusió social, és la Taxa AROPE. Aquesta, resulta problemàtica per analitzar la pobresa amb perspectiva de gènere. Per això, es proposa com alternativa una mesura de 4 dimensions: Supervivència vs. Carència extrema; Seguretat vs. Precarietat; Relacions vs. Marginació; i Autonomia vs. Dependència econòmica. La Maria defineix i analitza amb dades estadístiques les dimensions mencionades, i tanca llançant preguntes per a la reflexió sobre l’impacte que pot estar tenint sobre les dones el context actual.
*Link de l’estudi “La pobresa amb perspectiva de gènere” (2016): https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2017/pobresa_perspectiva_genere.pdf
Elena Sala (responsable del Projecte Dones amb Llar d’Assís) assenyala que una de les raons de la invisibilització del sensellarisme femení, es produeix perquè a les dones les afecten altres formes de sensellarisme que no s’expressen de forma tant evident en l’espai públic. Demanda ampliar aquesta mirada prenent de referència la classificació ETHOS (elaborada per Feantsa) que recull diverses situacions d’exclusió residencial. L’Elena explica quines son les característiques diferencials de les dones que es troben en situació de sense llar. Algunes d’aquestes són: arriben més tard a estar en situació de carrer -atribuïble a les estratègies femenines de supervivència-; que presenten pitjor adherència als recursos -degut a la masculinització d’aquests-; o que pateixen una mitjana d’onze successos vitals estressants al llarg de la vida -més que la població general i més que els homes en situació de sense llar-; entre d’altres. Per últim, cal entendre el sensellarisme com un procés llarg de pèrdues i privacions, i no com un estat intrínsec de les persones.
*Link al vidio de testimonis de dones supervivents d’Assís: https://www.youtube.com/watch?v=oKCoVPRlZ_k&t=26s
Aurea Ayón (membre de Sindillar) explica que el Sindicat neix al 2011 fruit d’una necessitat de donar veu i resposta a les demandes de les treballadores de la llar i les cures, i que en la seva majoria, son dones migrades. Denuncien que treballen sota el Règim Especial de la Seguretat Social, i que això comporta moltes dificultats com ara no tenir dret a l’atur o tenir jubilacions dignes, entre moltes altres. Aquestes condicions precàries de treball, redueixen la capacitat d’autonomia i decisió de les dones, dificulta tràmits administratius, i les exposa a una major vivència de violències i vulneracions de drets. L’Aurea també assenyala la importància de ser vistes com “mujeres valientes y supervivientes”, de donar valor a la cura de la vida, així com de la capacitat d’autoorganització i elaboració d’estratègies de resistència conjuntes. Per últim ens explica els projectes dins del Sindicat i la campanya de resistència que han impulsat en el context de crisi.
*Link de la campanya de resistència a la Covid-19 de Sindillar: https://sindillar.org/2020/04/03/campana-de-resistencia/
Gràcies a les ponents, a les persones que ens van acompanyar i a les companyes de La Veïnal TV per retransmetre la xerrada.
Esperem que hagi estat del vostre interès. Fins la propera!!
Cartell de la xerrada.